Aquest dimecres, a Sputnik…
-
@Ashes:
Un documental emotiu; es nota que l'Helio ja té un racó als nostres cors.
Ashes of the colours:
T'agraïm el comentari, i ens alegrem que t'hagi semblat emotiu.
-
Té un lloc als nostres cors… i als nostres fetges…
-
Al concert de Manel es veu, durant un breu moment, un fragment del meu crani. Al vídeo de Nueva Vulcano surt la meva samarreta de Brennivín. I l'Esteve Farrés té la mateixa samarreta del PS'03 que jo.
Tot plegat, un documental de puta mare. A més, feia ganes d'anar a l'Helio. I d'escoltar Anari. I Aina.
-
Final èpic.
-
@gRR!!:30w3dx6p:
Tot plegat, un documental de puta mare. A més, feia ganes d'anar a l'Helio. I d'escoltar Anari. I Aina.
gRR!!: gràcies.
@advent:30w3dx6p:
Final èpic.
advent: més gràcies, tot esperant que això d'èpic no vagi amb segones…
-
DIMECRES 20 D'OCTUBRE, A LES 23.35h -CANAL 33-
"Roy Orbison: somiant." (1a part)
Roy Orbison no tenia ni l’atractiu ni el carisma de les grans estrelles del rock and roll. Però tenia una veu única que li envejava, fins i tot, Elvis Presley. I sobretot, Roy Orbison tenia un talent extraordinari per composar i interpretar cançons d’una intensitat dramàtica que pocs altres músics han aconseguit: “Crying”, “Only the lonely”, “In dreams”, “It’s over”… Aquesta setmana us presentem la primera part del retrat de Roy Orbison, l’autor d’algunes de les cançons més tristes i més emocionants de la història del pop, i el protagonista d’una vida marcada per la tragèdia.
La llista de músics que se’n declaren admiradors parla per sí sola: Johnny Cash, Bill Wyman (The Rolling Stones), Dwight Yoakam, Willie Nelson, Chet Atkins, Jeff Lynne, Robert Plant, Bruce Springsteen, Bono (U2), Bernie Taupin (lletrista d’Elton John), els germans Gibb (The Bee Gees), Chris Isaak, Emmylou Harris, k.d.Lang… Tots ells apareixen en aquest documental, a més de productors, responsables discogràfics i persones que el van conèixer de molt a prop.
Aquest programa es reemet dissabte 23 a les 11.20h. al canal 33 i es podrà veure en streaming durant els set dies posteriors a la seva emissió.
més informació a www.sputniktv.com
-
Me uno a las sinceras felicitaciones por lo del Helio. Que el Sr. Sputnik las transmita a quien corresponda porque creo que hicieron un gran trabajo.
-
@sputnik:376x1g88:
advent: més gràcies, tot esperant que això d'èpic no vagi amb segones…
No, no.. ho dic sincerament. El final amb Nueva Vulcano i les fotos del dinar no podria ser millor!
-
a mí me pareció un poco demasiado largo, media horita ya hubiera estado bien para lo que cuenta el docu.
eché en falta un poco de historia del local, se pasa de puntillas sobre figuras como casasses o pau riba y ni se mencionan otras como el flowers. también se pasa demasiado rápido sobre lo que programan en poesia, jazz, etc.. una labor verdaderamente importante, casi tanto como poder ver a jeremy enigk.
con el helio siempre he tenido la sensación de que lo que ellos hacen debería ser normal en una ciudad supuestamente europea y cosmopolita como barcelona. aún y así, respect máximo, no hace falta decirlo.
cómo es que no aparece el gran capo albert hablando?
-
@manel:2qjpf73b:
cómo es que no aparece el gran capo albert hablando?
L'Albert no surt entrevistat perquè ho va demanar expressament. Sobre la resta de punts, només podem dir que el nostre propòsit no era fer un recorregut exhaustiu per la història del bar i els qui l'han fet possible -si fos així, aquest programa seria un fracàs absolut: haurien hagut de sortir des del Paolo, el fundador, fins al Miquel, un dels actuals responsables del local, passant per infinitat de persones que els habituals del bar segurament coneixeu millor que nosaltres mateixos-. El que volíem era ensenyar una manera de fer les coses al voltant de la música.
Pensem que aquest "com" és el més significatiu de l'Heliogàbal, perquè explica per què una rellevància que li reconeixen músics, programadors, discogràfiques i mitjans de comunicació. Des de la nostra posició de televisió pública, pensem que això, més que la història del local o fins i tot l'interès dels artistes que hi apareixen (que a nosaltres ens agraden, tot sigui dit), és el que justifica que li haguem dedicat un programa.
Però si el documental es fa llarg, es fa llarg. A nosaltres no ens ho sembla, però contra això no tenim arguments: l'espectador és sobirà.
-
A mi m'ha fet una mica de mal d'ulls que sigui tot tant folk, que sigui tant tv3, tant institucionalitzat. Suposo que a vosaltres també, però qui paga mala, etc…
El Petit de ca L'eril, que recordi només ha tocat a l'Helio quan vareu anar-hi a gravar, i segurament hi va tocar per això. Etc.
No sé, no acabo de veure l'Helio del tot al docu.
Això, però, no treu els grans moments com el final èpic que comenta l'advent (tot i que el cotxe que surt no és el de'n Xavi) a la terraça etc…
El vaig veure quan el vau penjar al tv3 a la carta, així que parlo molt des del record, potser si me'l tornés a veure canviaria d'opinió.
-
@sputnik:10o8soed:
@manel:10o8soed:
cómo es que no aparece el gran capo albert hablando?
L'Albert no surt entrevistat perquè ho va demanar expressament. Sobre la resta de punts, només podem dir que el nostre propòsit no era fer un recorregut exhaustiu per la història del bar i els qui l'han fet possible -si fos així, aquest programa seria un fracàs absolut: haurien hagut de sortir des del Paolo, el fundador, fins al Miquel, un dels actuals responsables del local, passant per infinitat de persones que els habituals del bar segurament coneixeu millor que nosaltres mateixos-. El que volíem era ensenyar una manera de fer les coses al voltant de la música.
Pensem que aquest "com" és el més significatiu de l'Heliogàbal, perquè explica per què una rellevància que li reconeixen músics, programadors, discogràfiques i mitjans de comunicació. Des de la nostra posició de televisió pública, pensem que això, més que la història del local o fins i tot l'interès dels artistes que hi apareixen (que a nosaltres ens agraden, tot sigui dit), és el que justifica que li haguem dedicat un programa.
precisament per això ho deia. l´heliogabal té una manera de fer les coses que ve d´abans de que mishima i bank robber i nueva vulcano toquessin pel local. l´artur ha estat un renovador, ha aportat moltes coses, molta frescor, però ha continuat el que estava fent gent abans que ell. segurament coses més fosques i meys televisibles que mishima, però.
sense ànim de polemitzar, ojo, que fer un documental és molt difícil i criticar molt fàcil
-
@IzxcvI:10wjvuii:
A mi m'ha fet una mica de mal d'ulls que sigui tot tant folk, que sigui tant tv3, tant institucionalitzat. Suposo que a vosaltres també, però qui paga mala, etc…
El Petit de ca L'eril, que recordi només ha tocat a l'Helio quan vareu anar-hi a gravar, i segurament hi va tocar per això. Etc.
No sé, no acabo de veure l'Helio del tot al docu.
Sense ànim de polemitzar (de veritat, entenem perfectament que a algú li desagradi el programa), només dues precisions -i ja deixem d'escriure sobre el tema-:
-els grups que nosaltres vam gravar a l'Hèlio (El Petit de Cal Eril, Anari, Mil Copiones + Control C, Me & the bees, Nueva Vulcano i Oliva Trencada) són alguns dels que hi havia programats durant les setmanes que coincidien amb el nostre període de gravacions, i els vam triar perquè ens semblaven els més adients per illustrar el que volíem explicar.
-El Petit de Cal Eril ja hi havien tocat abans, i no tenim res a veure amb la programació del seu concert, perquè no teníem -ni l'hauríem volgut- cap capacitat de decisió sobre què es programa a l'Hèlio. Això sí, hem d'agraïr als responsables de la programació que fessin coincidir el concert "Benefit pel cotxe del veí" amb una data que ens permetès gravar-lo.
Si el resultat és més o menys atractiu, ajustat a la realitat, etc. no ens pertoca dir-ho a nosaltres. Però volíem aclarir què hem fet i que no hem fet en la producció d'aquest documental.
ps: demà, "Roy Orbison: somiant" (1a part).
-
Eps, que jo tampoc vull polemitzar!
Només aprofito el fil directe, ja que llegiu aquest fòrum per donar la meva opinió.
Que una cosa és que hi hagi coses o estils que m'agradin més o menys, l'altre és que me n'alegro moltíssim de que el fessiu.
-
Sincerament a mi el documental em va agradar molt. Em va emocionar, vaja.
Quan vaig apagar la televisió vaig pensar que es necessita ben poca cosa per ser feliç i que no hi ha res millor que poder compartir els moments amb els amics (el moment en que l'Ester explica quan es van abraçar plorant amb l'Artur durant la temporada que volien tancar el local). A més veure l'Artur anant a comprar amb cabàs i amb el davantal i el somriure que es dibuixava a la seva cara quan cuinava pels grups i s'explicaven les anècdotes no té preu.Tampoc fa massa temps que conec a la gent de l'Helio perquè encara sóc força jove i l'he trepitjat uns cinc cops perquè no sóc de Barcelona i tampoc tinc edat de conduir. Però tot i així també feia molta il·lusió reconèixer cares i amics cada dos segons.
Tot i això, dissabte vaig a veure en Mark Kozelek i em fa una il·lusió brutal. Per ell i per el local (més encara després de veure el docu).
És més, si no recordo malament, quan va tocar el 2007 al mateix local va ser un dels primers cops vaig poder convèncer els meus pares perquè em portessin a un concert (juntament amb el Minifestival d'aquell any, amb Chris Brokaw i Damien Jurado), més tard vindria el meu primer Primavera Sound i tota la pesca.
Malauradament, però, aquell dia em vaig quedar sense entrada… però les d'aquest dissabte ja les tinc reservades!
-
@IzxcvI:oizxa1yx:
Eps, que jo tampoc vull polemitzar!
Només aprofito el fil directe, ja que llegiu aquest fòrum per donar la meva opinió.
Que una cosa és que hi hagi coses o estils que m'agradin més o menys, l'altre és que me n'alegro moltíssim de que el fessiu.
Agraïm molt els comentaris, de veritat. No passa sovint, això de tenir opinions sinceres d'espectadors. Només volíem explicar com hem treballat i aclarir que no hem organitzat cap concert nosaltres. Això és tot. Keep'em coming.
-
La primera part del documental "Roy Orbison: somiant", emesa dimecres 20 a Sputnik, es pot veure fins dimecres 27 en streaming clicant aquí.
(àudio: doblat en stèreo)
-
@enjoy*:2d4lnpua:
Tot i això, dissabte vaig a veure en Mark Kozelek i em fa una il·lusió brutal. Per ell i per el local (més encara després de veure el docu).
A veure si aquesta vegada et saludo, que et tinc clixat des de fa temps i mai t'he dit res. Per cert, el concert del Kozelek de l'Helio de ja fa dos o tres anys va ser impressionant també, ja ho veuràs.
-
@gRR!!:pfnsg7q1:
@enjoy*:pfnsg7q1:
Tot i això, dissabte vaig a veure en Mark Kozelek i em fa una il·lusió brutal. Per ell i per el local (més encara després de veure el docu).
A veure si aquesta vegada et saludo, que et tinc clixat des de fa temps i mai t'he dit res. Per cert, el concert del Kozelek de l'Helio de ja fa dos o tres anys va ser impressionant també, ja ho veuràs.
Fet!
-
DIMECRES 27 D'OCTUBRE, A LES 23.40h -CANAL 33-
"Roy Orbison: somiant." (2a part)
Roy Orbison va escriure i cantar algunes de les cançons més tristes de la història del pop. I la seva vida també va estar marcada per la tragèdia. A mitjans dels anys 60 Orbison era una estrella, però l’any 1966 va perde la seva dona en un accident de trànsit, i dos anys després els seus fills morien en un incendi.
Aquest és el punt de partida de la segona part del documental sobre Roy Orbison que us oferim aquesta setmana. L’autor de clàssics com “Only the lonely” o “Crying” sembla ferit de mort, però la seva carrera farà un tomb quan un director de cinema, David Lynch, inclourà la cançó “In dreams” a la banda sonora de la pel•lícula "Blue Velvet". El renaixement artístic d’Orbison, un acte de justícia que culmina amb la formació de la superbanda The Travelling Wilburys, és el tema central de la segona part del documental “Roy Orbison: somiant”, on apareixen, entre molts d’altres, admiradors com Bruce Springsteen, k.d. Lang, Bonnie Riatt i Tom Waits.
Aquest programa es reemet dissabte 23 a les 11.20h. al canal 33 i es podrà veure en streaming durant els set dies posteriors a la seva emissió.
més informació a www.sputniktv.com