Ciclismo 2010
-
No he podido ver la barbaridad de Lombardía, pero parece que se confirma que Gilbert es Dios.
Este broche final de temporada ha ratificado que el Tour ha sido, de largo, la peor prueba del año, y las clásicas de un día han tenido desarrollos colosales. -
Se especulaba y al final parece que es definitivo:
-
Pues venga, a cumplirlo, aunque ahora vendrá el periodo de alegaciones. A ver si acaba de una vez este puto culebrón y se empieza a hablar de deporte, que la temporada ya está arrancando. Qué asco de prensa patriotera…
-
Bueno, mañana tenemos el primer Monumento del año, la Classicissima, la Milano - Sanremo, 298 km de nada. A ver qué sucede pero la cosa está muy abierta entre sprinters (Cavendish, Farrar, Petacchi, Greipel…) y cazadores a quienes interesa romper el grupo entre la Cipressa y el Poggio (Cancellara, Gilbert, Ballan, Pozzato...), las dos subidas que hay en los últimos 30 km y que con 270 km en las piernas pueden transformarse en el Alp d'Huez. Enmedio de las dos tipologías, quizás los auténticos favoritos, los sprinters que igual no tienen tanta punta de velocidad pero que por fondo, experiencia, visión de carrera o cualidades subiendo, son más letales en pelotones reducidos y castigados: Hushovd, Boonen, Haussler y el ganador del año pasado, Oscar Freire.
Se podrá seguir por Eurosport y por la web de la Gazzetta, si es como el año pasado en muy buena calidad.
-
Carrerón la MSR
Qué pena la caída de Freire, pero he estado enganchado durante 80km por la persecución. Sorpresa por la victoria de Goss, aunque había empezado la temporada fortísimo, y muy bien, como casi siempre, Gilbert y Cancellara
-
Por un lado o por otro va a pillar.
http://www.elpais.com/articulo/deportes/AMA/recurre/absolucion/Contador/elpepudep/20110329elpepudep_22/Tes -
Como vuelva a leer en algún sitio que el clembuterol es un esteroide, o que es un estimulante como aquí, me cargo a alguien.
-
Es un fenilaminoetanol con propiedades adrenérgicas. Es un simpaticomimético con propiedades selectivas B2 estimulantes y con un mínimo efecto B1 o alfa
-
jarl, yo lo hubiera resumido en agonista B2, pero gracias por el report.
-
Dejaros de chuminadas y politiqueos, que el domingo se corre la carrera del siglo, el Tour de Flandes, si es que se puede superar lo del año pasado. Este fin de semana, en las dos clásicas previas de la temporada belga de adoquines, Harelbeke y Gent-Wevelgem, victorias para Cancellara y Boonen, respectivamente. Los dos son los grandes gallos para el domingo, dos campeones siderales en este tipo de pruebas. Y cuidado con Gilbert y Ballan, que vienen en una forma acojonante.
-
Toda la razón Marniello, el duelo entre Cancellara y Boonen en Flandes fue uno de los highlights de la temporada pasada.
Sólo que este parecía el hilo más adecuado para hablar de farmacología jajaj. -
¿lo echan por la tele?
-
Sip, Teledeporte
-
Permítanme que les pegue aquí, donde solo entran los interesados en la materia, y aunque sea en català, una previa del Tour de Flandes que he redactado para mi blog:
Déu és dalt del turó
La cita anual amb el Tour de Flandes, el primer diumenge d'abril, és comparable a una final europea en el món futbolístic. A casa nostra no té la difusió mediàtica del Tour de França, ni potser és tant exigent a nivell físic com la Paris-Roubaix, però de ben segur que es tracta de la prova d'un dia més difícil de guanyar. És en la que intervenen més condicionants i amb més intensitat: la forma física dels participants, evidentment, però també la meteorologia, la fortuna, el treball en equip i, sobretot, l'autoposada en escena, l'estratègia emprada pels màxims favorits, a nivell físic i psicològic, i que, com en el poquer, pot ser per acció però també per omissió: les aparences aquí importen i, el més important de tot, no comencen el dia 3 a les 10h del matí, sinó que tot plegat forma part d'un relat que ja ha arrencat, amb episodis previs, digressions, escenaris, personatges principals i secundaris que justifiquen com gairebé mai una prèvia periodística:
Tour de Flandes 2010: Cancellara i Boonen van honorar aquest esport amb una jornada de -aquesta vegada sí que és pertinent- ressonàncies mítiques. Ambdós amb els maillots de campió nacional, per a fer-ho tot més romàntic, més segle XIX. El suís va guanyar la partida al belga al Kapelmuur en un dels moments per a emmagatzemar de l'esport dels nostres dies. Boonen, doble guanyador de la prova i que va caure com només cauen els campions, sommia amb una revenja.
E3 Harelbeke & Gent-Wevelgem 2011: les dues semi-clàssiques d'adoquins del cap de setmana anterior a Flandes s'han resolt enguany de la millor manera possible. Cancellara es va exhibir a la Harelbeke, això sí, sense enfrontar-se a Boonen, Gilbert, Pozzato o Ballan, i el propi Boonen, l'endemà, va respondre imposant-se en l'esprint reduït de la Gent-Wevelgem. El preàmbul perfecte.
Philippe Gilbert vs. Tom Boonen: el primer, való i per tant membre de la minoría lingüística de Bèlgica, i el segon, flamenc, encarnen dues tipologies d'ídol d'un país partit per la meitat. Gilbert està en un estat de forma dolcíssim, duu una temporada i mitja sent protagonista positiu de totes les clàssiques a les que compareix, amb un índex de victòries aclaparador; darrerament és admirat fins i tot pels flandriens més puristes, però sap que per ser històric li cal guanyar Flandes i Lieja. Boonen ha estat sempre el nen mimat del país; el seu palmarès en les grans clàssiques i el mode d'aconseguir-lo, gairebé sempre amb atacs llunyans tot i saber-se el més ràpid en hipotètics esprints reduïts, ha fet que se li perdonin escàndols com els seus dos positius per cocaïna. Els herois vulnerables són més complerts.
Filippo Pozzato: el perfecte antiheroi que necessita qualsevol relat mític. Indolent, antipàtic, sobrat de talent, amb gran atractiu físic i, evidentment, italià. És molt odiat a Bèlgica per tot plegat però, a l'acabar les curses, és el més buscat per les joves caçadores d'autògrafs i fotos. Esportivament, la seva versatilitat i la seva manera de còrrer (catenaccio a dues rodes) el fan molt temut pels seus rivals, als qui sovint arriba a treure de polleguera.
Outsiders: Més enllà dels esmentats, Ballan sembla que torna a ser el que va guanyar la prova el 2007 i el Mundial el 2008; Flecha sempre ofereix bon rendiment corrent al seu aire, deixant-se guiar per una intuició i determinació admirables (i admirades a tot arreu menys a la seva terra); la potent esquadra Garmin-Cérvelo compta amb una plantilla temible (Haussler, Hushovd, Millar, Van Summeren, Klier…) però de moment no li arriben els resultats. Jonathan Vaughters, el seu director, ha expressat tanta frustració davant la superioritat manifestada per Cancellara que aboga per a fer-li un marcatge a l'home, com si es tractés de bàsquet, tot i que admet que l'únic efectiu del tot seria "contractar un franctirador". Humor i tragèdia.
Kapelmuur: com he explicat abans, sol ser l'escenari final on es decideix la prova. El pilot ve molt fraccionat des de ben abans en els interminables murs, però aquí tot acaba saltant pels aires. Un turó i una capella al seu cim configuren, a més, una localització amb connotacions bíbliques. El Creador ho domina tot des d'un punt elevat.
Meteorologia: els murs adoquinats que esquitxen els prop de 260 km del Tour de Flandes esdevenen molt més dificultosos si estan mullats: caigudes, culots estripats, sang i rostres enfangats afegeixen èpica i emoció a la prova. Per diumenge, les previsions són de uns 10º, molts núvols i alguna gota. Els déus també intervenen en les batalles dels humans.
-
Muchas ganas de comenzar esta temporada de clásicas (el otro día me quedé enganchado un par de horas con una etapa de los mjuy modestos Tres días de la Panne) y poca certeza de poder plantarme delante de la tele. Eso, y un pequeño deseo: que sea éste, cuando parece ya tarde, el año en que Flecha se lleve uno de los monumentos. Viene de hacer segundo en uno de los aperitivos del norte, y en esta entrevistade hace un par de días se le ve confiado.
-
-
que buena previa y que buen blog, el otro dia estube un rato leiendolo. Muy chulo, felicidades.
-
Qué bonito y, al mismo tiempo, qué perro es el ciclismo. Si Chavanel no hubiese dejado de sentirse gregario de Boonen a 300m de la meta seguramente ahora estaría celebrando una victoria heróica.
-
@tethor:17aco4b1:
Qué bonito y, al mismo tiempo, qué perro es el ciclismo. Si Chavanel no hubiese dejado de sentirse gregario de Boonen a 300m de la meta seguramente ahora estaría celebrando una victoria heróica.
Y que avaricioso ha sido Boonen en todo momento, cagandola con su ataque y dejando ir a Cancellara. Carrerón de Fabian, desfalleciendo y recuperándose, de Chavanel aguantando y yendo a los ataques, de Gilbert probándolo. Solo he echado de menos a Pozzato
Joder que bonito es el ciclismo señores -
Que final de traca!
Hello! It looks like you're interested in this conversation, but you don't have an account yet.
Getting fed up of having to scroll through the same posts each visit? When you register for an account, you'll always come back to exactly where you were before, and choose to be notified of new replies (either via email, or push notification). You'll also be able to save bookmarks and upvote posts to show your appreciation to other community members.
With your input, this post could be even better 💗
Registrarse Conectarse