Ciclismo 2010

Marniello

Permítanme que les pegue aquí, donde solo entran los interesados en la materia, y aunque sea en català, una previa del Tour de Flandes que he redactado para mi blog:

Déu és dalt del turó

La cita anual amb el Tour de Flandes, el primer diumenge d'abril, és comparable a una final europea en el món futbolístic. A casa nostra no té la difusió mediàtica del Tour de França, ni potser és tant exigent a nivell físic com la Paris-Roubaix, però de ben segur que es tracta de la prova d'un dia més difícil de guanyar. És en la que intervenen més condicionants i amb més intensitat: la forma física dels participants, evidentment, però també la meteorologia, la fortuna, el treball en equip i, sobretot, l'autoposada en escena, l'estratègia emprada pels màxims favorits, a nivell físic i psicològic, i que, com en el poquer, pot ser per acció però també per omissió: les aparences aquí importen i, el més important de tot, no comencen el dia 3 a les 10h del matí, sinó que tot plegat forma part d'un relat que ja ha arrencat, amb episodis previs, digressions, escenaris, personatges principals i secundaris que justifiquen com gairebé mai una prèvia periodística:

Tour de Flandes 2010: Cancellara i Boonen van honorar aquest esport amb una jornada de -aquesta vegada sí que és pertinent- ressonàncies mítiques. Ambdós amb els maillots de campió nacional, per a fer-ho tot més romàntic, més segle XIX. El suís va guanyar la partida al belga al Kapelmuur en un dels moments per a emmagatzemar de l'esport dels nostres dies. Boonen, doble guanyador de la prova i que va caure com només cauen els campions, sommia amb una revenja.

E3 Harelbeke & Gent-Wevelgem 2011: les dues semi-clàssiques d'adoquins del cap de setmana anterior a Flandes s'han resolt enguany de la millor manera possible. Cancellara es va exhibir a la Harelbeke, això sí, sense enfrontar-se a Boonen, Gilbert, Pozzato o Ballan, i el propi Boonen, l'endemà, va respondre imposant-se en l'esprint reduït de la Gent-Wevelgem. El preàmbul perfecte.

Philippe Gilbert vs. Tom Boonen: el primer, való i per tant membre de la minoría lingüística de Bèlgica, i el segon, flamenc, encarnen dues tipologies d'ídol d'un país partit per la meitat. Gilbert està en un estat de forma dolcíssim, duu una temporada i mitja sent protagonista positiu de totes les clàssiques a les que compareix, amb un índex de victòries aclaparador; darrerament és admirat fins i tot pels flandriens més puristes, però sap que per ser històric li cal guanyar Flandes i Lieja. Boonen ha estat sempre el nen mimat del país; el seu palmarès en les grans clàssiques i el mode d'aconseguir-lo, gairebé sempre amb atacs llunyans tot i saber-se el més ràpid en hipotètics esprints reduïts, ha fet que se li perdonin escàndols com els seus dos positius per cocaïna. Els herois vulnerables són més complerts.

Filippo Pozzato: el perfecte antiheroi que necessita qualsevol relat mític. Indolent, antipàtic, sobrat de talent, amb gran atractiu físic i, evidentment, italià. És molt odiat a Bèlgica per tot plegat però, a l'acabar les curses, és el més buscat per les joves caçadores d'autògrafs i fotos. Esportivament, la seva versatilitat i la seva manera de còrrer (catenaccio a dues rodes) el fan molt temut pels seus rivals, als qui sovint arriba a treure de polleguera.

Outsiders: Més enllà dels esmentats, Ballan sembla que torna a ser el que va guanyar la prova el 2007 i el Mundial el 2008; Flecha sempre ofereix bon rendiment corrent al seu aire, deixant-se guiar per una intuició i determinació admirables (i admirades a tot arreu menys a la seva terra); la potent esquadra Garmin-Cérvelo compta amb una plantilla temible (Haussler, Hushovd, Millar, Van Summeren, Klier…) però de moment no li arriben els resultats. Jonathan Vaughters, el seu director, ha expressat tanta frustració davant la superioritat manifestada per Cancellara que aboga per a fer-li un marcatge a l'home, com si es tractés de bàsquet, tot i que admet que l'únic efectiu del tot seria "contractar un franctirador". Humor i tragèdia.

Kapelmuur: com he explicat abans, sol ser l'escenari final on es decideix la prova. El pilot ve molt fraccionat des de ben abans en els interminables murs, però aquí tot acaba saltant pels aires. Un turó i una capella al seu cim configuren, a més, una localització amb connotacions bíbliques. El Creador ho domina tot des d'un punt elevat.

Meteorologia: els murs adoquinats que esquitxen els prop de 260 km del Tour de Flandes esdevenen molt més dificultosos si estan mullats: caigudes, culots estripats, sang i rostres enfangats afegeixen èpica i emoció a la prova. Per diumenge, les previsions són de uns 10º, molts núvols i alguna gota. Els déus també intervenen en les batalles dels humans.

Chiappucci

Muchas ganas de comenzar esta temporada de clásicas (el otro día me quedé enganchado un par de horas con una etapa de los mjuy modestos Tres días de la Panne) y poca certeza de poder plantarme delante de la tele. Eso, y un pequeño deseo: que sea éste, cuando parece ya tarde, el año en que Flecha se lleve uno de los monumentos. Viene de hacer segundo en uno de los aperitivos del norte, y en esta entrevistade hace un par de días se le ve confiado.

Ecléctico

eme_rock

que buena previa y que buen blog, el otro dia estube un rato leiendolo. Muy chulo, felicidades.

tethor

Qué bonito y, al mismo tiempo, qué perro es el ciclismo. Si Chavanel no hubiese dejado de sentirse gregario de Boonen a 300m de la meta seguramente ahora estaría celebrando una victoria heróica.

alcast86

@tethor:17aco4b1:

Qué bonito y, al mismo tiempo, qué perro es el ciclismo. Si Chavanel no hubiese dejado de sentirse gregario de Boonen a 300m de la meta seguramente ahora estaría celebrando una victoria heróica.

Y que avaricioso ha sido Boonen en todo momento, cagandola con su ataque y dejando ir a Cancellara. Carrerón de Fabian, desfalleciendo y recuperándose, de Chavanel aguantando y yendo a los ataques, de Gilbert probándolo. Solo he echado de menos a Pozzato
Joder que bonito es el ciclismo señores

eme_rock

Que final de traca!

Rumsas

uff no sé, a mí me ha pasado como a Carlos de Andrés: también me ha parecido que cuando Chavanel se ha dado la vuelta ha palmado el sprint pero en la repetición a vista de pájaro creo que no tenía tantas opciones. ¿Quizá si cuando Espartaco Santoni ha bajado el ritmo él hubiera intentado marcharse habría tenido alguna opción? A toro pasado todos somos Manolete, pero también me he quedado con la duda de si Gilbert ha hecho bien levantando el pie.
Cuando han nombrado a Criquelion (último valón en ganar la prueba) me he emocionao

lo más importante: Marniello, muchas gracias por avisar de que hoy era la prueba, la he disfrutado muchísimo

Marniello

Pues apúntate que domingo que viene es la Paris-Roubaix. Y que Cancellara es ahora un animal herido.

De lo de ayer, simplemente añadir que hay que ser de Chavanel, de Cancellara y sobre todo de Gilbert. El valón jamás se esconde, ni cuando la suerte le es esquiva como ayer: pinchó, el arreón de Cancellara le pilló a cola, no se dio por vencido, enfiló el grupo en el Kapelmuur consumando la neutralización de Kirk Douglas y Chavanel, y en el Bosberg los volvió a destrozar, aunque a la postre infructuosamente. Con tipos así, el ciclismo vale la pena. Solo espero que gane en Lieja, para que cunda en el pelotón el ejemplo que corriendo al ataque es el mejor modo de ganar.

Marniello

Quien quiera gozar el domingo de la Paris-Roubaix, que se aplique y vea antes esta película:

Descarga:http://www.megaupload.com/?d=DNX503FUStreaming:```
http://www.megavideo.com/?d=DNX503FU

eme_rock

@Marniello:oe55jomi:

Quien quiera gozar el domingo de la Paris-Roubaix, que se aplique y vea antes esta película:

Descarga:http://www.megaupload.com/?d=DNX503FUStreaming:```
http://www.megavideo.com/?d=DNX503FU

Si señor. esquisito

Marniello

Por cierto, para poderlo ver del tirón, cosa que Megavideo no permite si no eres suscriptor: http://www.youtube.com/watch?v=D4IDCkcnnHg

Chiappucci

Señores, lo estoy siguiendo ya por aquí. Carrera como siempre movida, buen tiempo, me mata la alergia. Hoy gana Flecha.

tethor

diegogomez

no soy mucho de ciclismos, pero que he encontrado me ha hecho gracia/ilusion: carta de Jens Voigt a los aficionados del Pais Vasco:

http://www.biciciclismo.com/cas/site/no ... p?id=37804

Chiappucci

Nos ha jodío teledeporte con el tenis. Habrá que verse la Amstel Gold Race en el ordenador. Gilbert should be the man.

Chiappucci

Indeed he was. Qué bestia. Pero qué bestia.

Dos quilómetros tirando de un grupo de quince a la caza de Schleck, aparentemente desquiciado, aparentemente poniendo la carrera en bandeja a un Purito, un Freire o un Gerrans. Y no, resulta que el valón ha decidido hacer a un tiempo de gregario y primera espada. Llega al pie del Cauberg, temporiza lo justo hasta que Purito pega el tirón bueno, lo coge, lo mastica, lo escupe y, con varios cuerpos de ventaja, gana por segundo año consecutivo la carrera.

Qué bestia.

Marniello

Enésima exhibición de Gilbert. Además, hoy, a su forma y clase sideral, hay que sumarle que ha tenido equipo: gran trabajo de Van den Broeck primero y de Vanendert después.

Ganas de verle en Lieja moviendo el árbol en la Redoute o en Roche Aux Faucons. Hoy el recorrido le era propicio para esperar al final, pero en el monumento del próximo domingo el terreno le exige acciones más lejanas. También tengo ganas de ver a Nibali y a Andy Schleck que hoy se le ha empezado a ver medianamente ciclista por primera vez en la temporada.

PD: ¿A qué espera Luis León para hacer algo decente este año? Estamos a final de abril…

jackster

Brutal lo de Gilbert en la Liege-Bastogne-Liege. Ni siquiera los 2 Schleck han podido con él. Vaya semanita que se ha marcado.

Marniello

Bueno, qué decir de Gilbert. Simplemente apuntar lo difícil que acostumbra a ser tener que ganar en una prueba de un día cuando todo el mundo te señala como el favorito #1, como el rival a batir. Y si no que se lo pregunten a Cancellara.
Aunque es cierto que los Schleck demostraron una vez más que no son nada del otro mundo a nivel táctico: si tienes superioridad numérica frente el favorito a batirte en los últimos metros, tenes que a) no dar ni un relevo, que se desgaste él y b) coserle a ataques, ahora uno, ahora el otro, a ver si suena la flauta y se cansa de salir a todos.