Ciclismo 2010



  • Ojo que este domingo empieza el tríptico de las Ardenas con una Amstel Gold Race, a priori, muy interesante.

    FUN, ya tienes el primer cara a cara entre Valverde, Gilbert y Sagan, aunque al belga no se le espera muy fino.

    En el blog de mi firma podéis leer (en catalán) una pequeña previa de la carrera.



  • Cojonuda la previa! gracias!
    Delante del televisor estaré animando al Murciano.



  • Eterno Freire, como me ha hecho vibrar



  • Ha estado torero, sí. También te digo que, llámame ignorante, no le recuerdo muchas de estas intentonas, ni siquiera en el último lustro, cuando su punta de velocidad no le ofrecía ya tantas garantías en los sprints. La táctica era reservar y reservar y ver si los demás llegaban más cascados. Muy respetable, currículum intachable, poco reconocimiento en casa y lo que quieras, pero tampoco ha sido nunca un corredor que haga vibrar.

    La retransmisión muy esquizoide, no? Ese plano de tres minutos a lo Michael Snow en la penúltima cota… No me he enterado mucho de lo que ha pasado con nuestras bazas, si ha sido únicamente falta de fuerzas o si el enganchón de Cunego les cortó.

    Divertidos últimos 30 kms, en todo caso.



  • A freire solo le recuerdo ataques en su primer Mundial (a falta de un km) y en clásicas menores de pavé (quizá Harelbeke, e3 y Brabante), aunque debería tirar de hemeroteca para saber donde fueron. Y también le recuerdo yendo a ataques en mundiales (una salida a por Basso en italia) y en alguna Sanremo.
    Pero eso sí, la mayoría de sus sprints importamtes me han hecho vibrar por sus remontadas épicas (epnsegundo mundial, una Paris Tours) o por ganar ampliamente (su última sanremo).

    Los demás españoles tuvieron un día disperso, Samuel tuvo un problema mecánico y tuvo que remontar, pero Purito, que en teoría está muy en forma, y Valv se abrieron de piernas en el Cauberg.

    Mis favoritos para Valona, Purito, Cunego, Gilbert y Sagan



  • El miércoles, en el muro de Huy, Purito debe añadir una muesca de nivel a su palmarés. El final resulta idóneo para sus características y en teoría está en buena forma: el papel discreto de ayer quiero creer que se debe, a partes más o menos iguales, a sensaciones regulares en el último tramo; mala colocación tras el enganchón de Cunego y Nordhaug que cortó el grupito; y algo de reservas de cara al miércoles.
    Demasiado desnivel veo yo para Gilbert que el año pasado ganó porqué estaba en un estado superlativo y porque los demás no movieron el árbol en las rampas más duras y, luego, en otras de más cómodas y idóneas para el valón, éste no les perdonó. Y Sagan, no sé, diría que también es mucho muro para él, pero a éste ya no me atrevo a ponerle límites.
    Si Joaquim se encuentra bien y no tiene ningún percance, debería ganar.

    pd: Cunego no es de la partida, pues ha viajado a Italia para competir, de mañana hasta el viernes, en el Giro del Trentino, que por cierto incluye como novedad la subida a un puerto que es una locura: Punta Veleno, con unos 6km centrales al 15% de media.



  • Sagan tiene pinta de marcar una época, pero aún se le ve en fase de aprendizaje. Le pasó en Flandes y le pasó ayer. No lo veo mucho en la Flecha, pero el domingo podría clavarla, no?



  • Buf, no sé, ya digo que con Sagan cualquier precaución es poca, pero Lieja son muchos metros de desnivel acumulado y a poco que los escaladores muevan la carrera en la Redoute y La Roche aux Faucons lo tienen que reventar, que el chaval lleva ya en forma desde Omán. Lieja ha sido casi siempre una prueba para clasicómanos colineros top y vueltómanos, y Sagan, a día de hoy (repito, a día de hoy) no ha mostrado garantías en este tipo de escenarios. Veremos, pero Valverde y Samuel deberían estar muy adelante.



  • Puto teledeporte



  • No diga teledeporte, diga teletenis



  • Lo clavó Marniello, ha ganado Purito.



  • Mucho Nibali manque pierda.
    Hay pocos ciclistas de la actualidad, con el sistema de puntos de la UCI invitando al puestómetro, que siempre corran para ganar, incluso a riesgo de reventar. Nibali es uno de ellos. No tendrá el talento de algunos cracks, pero es un tipo que siempre propone.



  • Paso solo a comentar el esperpento de Teledeporte hoy. Primero, priorizando una entrevista a Nadal después de ganar en Montecarlo (partido que a su vez retrasó el telediario) sobre los directos de la jornada. Segundo, con una realización (de acuerdo, no es suya la señal) delirante de la carrera, en la que era imposible entender quién se cortaba por detrás de quién. Tercero, con un narrador que tardó cuatro o cinco kilómetros en entender que las referencias de tiempo se referían al grupo de Gilbert y que comenzó a dar grititos al ver aparecer a Iglinski por detrás de Nibali, cuando habíamos visto la distancia en varios planos aéreos y era relativamente fácil ir tomando referencias para ver cómo se iba reduciendo. Ridículo.

    La carrera bien, gracias. Purito reventado por el kilometraje, Valverde cortado por avería mecánica antes de que le cortasen las piernas y una tendencia cada vez mayor a conformarse cuando un favorito coge las de Villadiego a 20 de meta. Bravo por Nibali, pero atacó en una bajada tendidita. Empiezo a pensar que, como apuntáis, el sistema de puntos está reforzando aún más la tendencia conservadora en este deporte.



  • Titus, !que mañana empieza el Giro!
    Supongo que ya he mostrado más de una vez mi predilección por esta ronda, y por el ciclismo italiano en general, pero es que mi optimismo congénito me hace pensar que veremos una gran carrera. La ausencia de un favorito claro y el concurso de los habituales guerrilleros (Rujano, Pozzovivo, Gadret, Sella…) unido a unas etapas de montaña de aúpa me hace pensar que nos divertiremos.
    Con vuestro permiso, y siendo consciente que este es un hilo en el que apenas entramos unos cuantos interesados, copio/pego una previa en forma de diccionario que he preparado para el blog de mi firma (en catalán). Ahí va tochaco:

    A
    Androni-Giocattoli: l'esquadra de Gianni Savio és una de les grans esperances per a posar picant a aquesta Corsa Rosa. Rujano, probablement l'escalador més pur del pilot internacional, sol ser sinònim d'atacs gens contemporitzadors, tot i que per aspirar a una bona general caldrà veure on el deixen les dues primeres setmanes. Estarà secundat per un grapat de guerrillers com Sella, Serpa, Ochoa...

    B
    Bonificacions: amb tanta muntanya com hi ha al menú, seria d'estranyar que acabessin jugant un paper rellevant, però durant la primera setmana seran la clau per a propiciar alternances en el liderat. Es reparteixen 20, 12 i 8 segons per als tres primers a la meta i 6, 4 i 2 al traguardo volante de cada etapa en línia.

    C
    Cavendish: d'entre la plèiade d'homes ràpids que es congreguen per a aprofitar les etapes planes, destaca el campió del món. Acut amb tres homes de confiança per al seu treno, però malgrat la seva pressumpta superioritat farà bé en no refiar-se d'una llarga llista d'homes bala: Goss, Farrar, Guardini, Demare, Feillu, Bos, Renshaw, Modolo, Bennati, Chicchi, Kristoff, Haedo, Ventoso...

    D
    Dinamarca: del bell mig de Jutlàndia parteix la present edició del Giro, i ho fa amb un pròleg urbà llarguet: 8,7 km. Després, dues etapes ben planes però nerviosíssimes per l'alta possibilitat de vent, el risc a caigudes i l'apretat d'una classificació general amb desenes de corredors volent tastar, ni que sigui per una jornada, el rosa a les pròpies espatlles.

    E
    Euskaltel: l'equip vasc presenta una alineació modesta on sobresurt clarament el nom de Mikel Nieve. Guanyador de la meravellosa etapa reina de l'any passat i 11è a la general final, l'objectiu és igualar les prestacions i, si pot ser, millorar la general. Al seu costat, entre d'altres, el pertinaç Txurruka i el prometedor Ion Izagirre.

    F
    Frank Schleck: Fuglsang havia de ser el líder del Radioshack però una inoportuna lesió l'ha apartat d'Itàlia. En substitució, Bruyneel ha convocat el gran dels Schleck, a qui estem molt contents de veure'l còrrer lluny de l'influència del seu germà. És incerta l'implicació que mostrarà, però si mentalment ve amb ganes, és un candidat clar al podi. El recorregut li escau molt més que el del Tour.

    G
    Giau, Passo: pel vessant que s'encararà en la 17ena etapa (a l'inrevés que l'any passat, on anticipava el Passo Fedaia), és un port que s'ajusta al meu ideal de duresa: uns deu quilòmetres al 9,3% de mitja. Del seu cim a meta restaran 18 km de baixada i ve precedit d'un encadenat perfecte amb el Passo Duran i la Forcella Staulanza, conformant un tappone que afavoreix els atacs llunyans.

    H
    Henao: abans d'una gran volta sempre m'agrada apostar per corredors joves com a possibles revelacions i un dels candidats per aquest Giro és el colombià. A priori ha de ser la mà dreta del seu compatriota Urán en les files de l'Sky, però de ben segur també trobarà moments per al lluïment personal. Altres jovenets a seguir són Slagter, Zeits, Brambilla o Stetina.

    I
    Ivan Basso: la confiança que transmet no és unànime, però el seu sòlid Giro del 2010 obliguen a tenir-lo en compte com un dels dos o tres favorits principals. Duu un inici de temporada discret, però si no té imprevistos, a la duríssima tercera setmana el seu gran fons es pot imposar. Al seu costat, Szmyd, Capecchi, Agnoli i companyia conformen una guàrdia pretoriana ben fiable.

    J
    Joux, Col de: tothom parla dels tres tapponi dels darrers cinc dies però la 14ena etapa, la de l'encadenat final amb el Joux i Cervinia segur que es cobra alguna víctima ilustre. Es tracta de dos ports de rampes modestes, irregulars, però llarguíssims, de més de 20 km cadascun que poden acabar amb algun corredor de caire més explosiu que no s'adapti bé a pujades que ronden l'hora d'esforç continuat.

    K
    Kreuziger: d'acord que les seves prestacions espectaculars de 2008, en que va guanyar la Volta a Suïssa i va ser 13è al Tour amb 22 anys, auguraven un dominador absolut i això no s'ha complert. Però amb 25 anys Kreuziger duu dos top10 al Tour i un al Giro, registre a l'abast de molt pocs. ¿Serà aquest Giro el del definitiu pas endavant? Equip no li'n faltarà amb Tiralongo, Gasparotto, Dyachenko, Seeldraeyers, Zeits...

    L
    Lampre: amb la desqualificació de Contador, Scarponi és el guanyador del Giro 2011. A priori, no és l'únic home a batre, doncs la figura de Basso també imposa, però sí un dels principals favorits i Lampre un dels equips referència de la cursa. Motius no en falten: Cunego serà la segona aposta, amb total llibertat; Ulissi, la jove perla, també tindrà moments per a lluïr; i el polonès Niemec dista poc de ser el gregari ideal a la muntanya.

    M
    Mortirolo: usat per primera vegada en cursa el 1990, és un dels ports més trencadors d'Europa. A més, és el que va descobrir el veritable potencial de Marco Pantani durant el Giro del 94, davant Indurain, Berzin, Chiapucci i companyia. Enguany s'estrena un vessant nou, un pèl més dur i un pèl més curt, abans d'acometre l'ascensió a l'Stelvio, la Cima Coppi d'aquesta edició.

    N
    NetApp: el dilema de les invitacions a combinats fora del ProTour s'ha resolt, no se sap ben bé perquè, a favor dels alemanys. El seu planter no és res de l'altre món, destaquen mínimament Jan Barta, Bartosz Huzarski i el jove Matthias Brandle, però resta per veure si aonsegueixen que no enyorem l'Acqua&Sapone de Garzelli, Di Luca i Betancur.

    O
    OmegaPharma - Quick Step: el vigent líder del rànquing per equips de la UCI aterra a Dinamarca amb un nou força fluix dins les seves possibilitats. Cataldo lluitarà per entrar al top10 de la general i Chicchi per a sorprendre en un sprint. Més enllà, els joveníssims Kwiatkowski i Vermoten aspiren a fer un bon pròleg, mentre que Golas segurament farà gala de la seva combativitat filtrant-se en escapades.

    P
    Pampeago, Alpe di: la terrible 19ena etapa finalitzarà a les seves duríssimes rampes. Abans, els corredors hauran d'enfrontar-se al colós Passo Manghen, a un primer pas per Pampeago i pel Passo Lavazè. Els darrers 100 km del dia acumulen un desnivell poques vegades vist al ciclisme modern; si hi ha ganes de gresca, les diferències poden ser escandaloses.

    Q
    Quim Rodriguez: el Purito està davant d'una de les ocasions de la seva vida per fer quelcom gran de debò en una gran volta. La pressumpta absència d'un dominador absolut, els pocs quilòmetres contra el crono que figuren al programa i un equip de garanties el fan aspirar a tot. Només un dubte: ¿Arribarà fresc a la darrera setmana després d'un abril molt exitós i exigent?

    R
    Riviera Italiana: la costa nordoccidental, escenari històric de grans exhibicions de glamur i turisme refinat, serà l'escenari d'una magnífica etapa de mitja muntanya. Creuant el Cinque Terre d'est a oest i amb final a Sestri Levante s'encadenen cinc ports de mitjana dificultat sense respir. Potser la clau, tanmateix, serà en els descensos revirats per carreteres d'anunci de Martini.

    S
    Sterrato: la presència de les carreteres sense asfaltar (strade bianche) és gairebé testimonial enguany, apenes 3km, però amb una pendent mitja del 8,7km. L'etapa en la que està emmarcat aquest tram, a més, presenta uns darrers 60km esquitxats de pujades curtes però dures, entre les que destaquen el 1,2km al 13,8% de Montegranaro.

    T
    Trentino, Giro del: el banc de proves per als escaladors que concorren el Giro, disputat fa dues setmanes, va coronar el menut Domenico Pozzovivo del Colnago. És probable que la irregularitat l'impedeixi aspirar a podi, però de ben segur que, excepte lesió o manca de salut, en l'altíssima muntanya donarà més d'un recital.

    U
    Unzué: el patró del Movistar (el Reynolds de tota la vida) ha reclutat un nou que, menys a la victòria a la general, pot aspirar a tot: caçaetapes d'alçada (Visconti, Lastras), escaladors (Intxausti, Pardilla, Herrada), un home ràpid (Ventoso)... A més tenen un propòsit noble: brindar els èxits al record de Xavi Tondo, desparegut arà farà un any.

    V
    Verona: la ciutat dels Montesco i els Capuleto acollirà, al quart dia, una contrarrellotge per equips que pot obrir diferències importants. Sky, GreenEdge, Garmin i BMC semblen els combinats més forts, així que outsiders com Urán o Hesjedal en podrien sortir reforçats respecte als principals favorits a la general final.

    W
    Wouter Weylandt: el proper dia 9 farà un any del tràgic accident del corredor belga al descens del Passo del Bocco. No volem rebre mai més notícies com aquestes, malgrat el risc és indissociable de la naturalesa d'aquest esport. De ben segur que el record de Weylandt serà present i esperonarà el seu amic Tyler Farrar a dedicar-li una victòria.

    X / Y
    Les dues grafies que en llenguatge matemàtic s'associen a les incògnites serveixen aquí pel mateix: tota cursa d'aquest nivell té incerteses i malgrat esmenti en aquest diccionari desenes de corredors, és probable que algun dels ignorats sigui un dels protagonistes estelars del Giro. Així doncs, X i Y busquen noms propis (i cames) que les identifiquin.

    Z
    Zomegnan, Angelo: malgrat el recorregut encara conté traces reconeixibles de la seva feina, aquesta corsa rosa serà la primera de l'era post-Zome. En substitució, el màxim responsable del Giro ara és el tecnòcrata Michele Acquarone, provinent del màrqueting i que no té reserves en proclamar que ell no en sap de recorreguts i que la seva tasca està en la gestió. A tots ens sona aquesta cantarella neoliberal, oi?



  • Acabo de comprobar que la carrera sólo se puede seguir en abierto a través de ETB y no entiendo nada de euskera. Buscando por internet he dado con la web de La Gazzetta dello Sport/Giro d'Italia:

    http://videochat.gazzetta.it/index_Radi ... ml?english



  • @estatvegetal:2pvsnnn0:

    Acabo de comprobar que la carrera sólo se puede seguir en abierto a través de ETB y no entiendo nada de euskera. Buscando por internet he dado con la web de La Gazzetta dello Sport/Giro d'Italia:

    http://videochat.gazzetta.it/index_Radi ... ml?english

    En cuestión de ciclismo ETB nos sigue tratando bastante bien.



  • Sí, ETB y Eurosport, si no me equivoco. Pero, los mortales nos tenemos que conformar con la web de la Gazzetta, que funciona muy bien, con buena calidad de de imagen y buenos comentaristas. Nada que ver con resoluciones tipo rojadirecta.



  • Por mucho que fuera previsible viendo el diseño global del Giro y el perfil de los contendientes en liza, no hay que ocultar que la carrera está siendo un tanto decepcionante. Sin embargo, a partir de hoy, con tres etapas de montaña descomunales y perfectamente tiradas, tiene que haber minutos de buen ciclismo sí o sí.



  • En el mundo de las vueltas de 3 semanas, en las que imperan el conservadurismo y el ataque de ùltimo km, lo que se ha vivido hoy es muy de agradecer. Grandisimo De Gendt



  • Olé tus huevos Cadel. Maravilloso final de etapa ayer.