FESTIVALES 2011



  • JOHN GRANT

    toma ya!
    será taaaaaaaaaaaaaaaaaaan grande!



  • me he colado… era para el hilo del faraday... ahora no entendía nada de los otros comentarios...
    ha sido la euforia



  • Festival GEA (Tarragona)

    DIJOUS 09 >>> CX Auditori Tarragona >> 21 h. > 6 €

    **
    CHRISTINA ROSENVINGE** (folk-pop, Madrid)
    21:00 h. Hi ha músics que perden la inspiració amb els anys; d'altres, la troben. Christina Rosenvinge va aconseguir un equilibri perfecte entre el pop que feia als 90 i el so complexe dels anys als Estats Units amb Tu labio superior (2008). La joven Dolores (2011) no és una segona part, però s'hi assembla molt: tornades indelebles, dinamisme, força, obsessió pel sotrac elèctric i tensió. Per a aconseguir tot això, Christina s'ha rodejat de col·laboradors de luxe: Chris Brokaw (Come, Codeine, The New Year) a la guitarra, Steve Shelley (Sonic Youth) a la bateria, Benjamin Biolay i Georgia Hubley (Yo La Tengo) a les veus i Aurora Aroca (Boat Beam) al violoncel. Les seves històries d'amor, sexe, temptació, fronteres creuades i camins sense retorn són una guia de supervivència a l'amor.

    Aquest concert forma part del cicle d'actuacions interactives "Fil directe amb…", organitzat per Tren-K i la Fundació Caixa Tarragona. Per aquest motiu, Christina Rosenvinge dialogarà amb el públic abans de començar la presentació de La joven Dolores.

    En acabar el concert, Adernats et convidarà a una copa de vi Angelus per celebrar la inauguració del Gea 2011

    DIVENDRES 10 >>> Teatre El Magatzem >> 21 h. > 6 €

    ARBOREA (folk, EUA)
    21:00h. Buck i Shanti Curran són un matrimoni de Maine que barreja folk i psicodèlia a parts iguals sota la influència de Pentangle, Devendra Banhart i les gravacions de camp de l'Smithsonian. En directe es reparteixen banjos, ukeleles, instruments de corda amb arc, harmonium, percussions, guitarra i slide guitar. La veu de Shanti planeja com la de Vashti Bunyan sobre unes instrumentacions que semblen importades d'una altra època.

    BEDROOM (folk, Barcelona)
    22:00 h. Bedroom, el projecte d'Albert Aromir, ha crescut amb els anys en tots els sentits. Qualitativament, fins a convertir-se en una sort de Bill Callahan mediterrani. I quantitativament, ha hagut de sortir del dormitori per tenir prou espai per encabir Xavi Tort (trompeta), Frank Rudow (bateria, ex Manta Ray), Núria Muntaner (piano) i Joan Humet (contrabaix). Presenta el seu segon àlbum per Foehn, una nova mostra que el seu folk aconsegueix grans coses amb poques pinzellades.

    BACHELORETTE (pop electrònic, Nova Zelanda)
    23:00 h. La música d'Anabel Alpers, de Nova Zelanda, barreja psicodèlia, el pop dels grups del noies dels 60, folk i electrònica vintage. Penseu en Broadcast per fer-vos una idea del seu electro-pop psicodèlic i minimalista. El seu últim àlbum, mesclat per Nicholas Vernhes (Animal Collective, Beach House), ha estat gravat a la Terra i parla de sentiments humans com l'angoixa o el mal que fa la soledat, però el seu so èpic remet a un sistema solar paral·lel, amb galàxies surreals, bonics planetes brillants, asteroides que col·lisionen produint sons distorsionats i tones de brossa espacial analògica. En qualsevol cas, els sintetitzadors minimals, les guitarres lànguides, la veu etèria i el viatge interestel·lar mai amaguen el triomf de la melodia pop.

    DISSABTE 11 >>> Jardins del Camp de Mart >> de 21.30 a 05.30 h. > Gratuït

    THE TRANSISTOR ARKESTRA (tropi-punk, Tarragona)
    21:30 h. Els guanyadors del concurs DO Tarragona 2010 han suposat un cop d'aire fresc a l'escena de Tarragona. La seva coctelera es nodreix de tropicalisme i psicodèlia i es sacseja amb llibertat free-jazz (Arkestra sona a Sun Ra) i actitud post-punk. El seu líder és Paulo González Angulo, canari resident a Tarragona que va formar part de les bandes Soviet Love, Saliva i RuinMan. The Transistor Arkestra han sigut finalistes del Proyecto Demo 2010, han gravat un concert pel programa Capitán Demo de Radio 3 i han actuat al PalmFest de L'Hospitalet de l'Infant i al Bilboloop de Bilbao. Philatelia Recorda editarà en breu el seu disc de debut.

    **
    THE MARZIPAN MAN** (folk-pop, Mallorca)
    22:30 h. The Marzipan Man evoca amb la seva música l'imaginari dels contes infantils: aquella barreja de misteri, ingenuïtat i perversió soterrada. Aquest mes de maig s'editava el seu segon disc, The Marzipan Man adventures, una col·lecció de cançons entre el pop orquestral de dormitori, la cançó popular del País del Mai Més i el folk oníric. S'hi poden rastrejar la psicodèlia de Syd Barret i Kevin Ayers, el glam-rock de T.Rex, el folk de Nick Drake i el món de fantasia de Lewis Carroll.
    **

    GIANT SAND** (country-rock, EUA)
    23:30 h. Howe Gelb està en un moment pletòric: la seva primera pressa de contacte amb el flamenc, el disc Alegrias gravat amb Raimundo Amador, ha estat un èxit; i la seva banda de tota la vida, Giant Sand, fa 25 anys de l'edició del seu primer disc i ho celebra reeditant gran part de la seva extensa discografia. Recuperat de l'escissió que va suposar Calexico, Howe ha tornat a trobar l'estabilitat de Giant Sand, en aquesta ocasió acompanyat per músics danesos. Giant Sand són un mite vivent: nascuts en el si del moviment de l'NRA (nou rock americà), han sigut un dels pares de l'americana i del country alternatiu tan de moda últimament. Beuen de l'ortodòxia i les arrels del seu Tucson natal, però de dins els surt una necessitat d'heterodòxia que els obliga a experimentar amb l'estrucutra de les cançons i les textures: poden fer la balada més meravellosa, però també un country cubista o un gospel amb fuzz.

    ÉL MATÓ A UN POLICÍA MOTORIZADO (indie-rock, Argentina)
    01:15 h. Barregen indie-rock amb space-rock i canten en castellà, així que és inevitable referir-se a Él Mató a un Policía Motorizado com Los Planetas argentins. De fet, J ha estat el principal padrí d'aquesta banda a Espanya. La seva presència a Europa respon al tancament de l'extensa gira de presentació de Día de los muertos, EP que clou una trilogia sobre l'arribada de l'era del nou magnetisme. Els de La Plata reconeixen influències de Pixies, Sonic Youth i The Velvet Underground i parlen de l'apocalipsi, de la inversió magnètica de la Terra i de llegendes maies.

    **
    PRINCE RAMA** (psicodèlia, EUA)
    02:30 h. Les germanes Taraka i Nimai Larson es van criar a la comunitat Hare Krishna de Florida, van tenir una adolescència skate-punk i es van educar en una escola d'art de Boston, però una estricta dieta d'Amon Düül, Animal Collective i Gang Gang Dance les ha portat a ser el que són actualment. I què són? Doncs Prince Rama, una bogeria de duo de Brooklyn que fa psicodèlia tribal, mantres pop, càntics en sànscrit, tones de reverb, rituals del sud-est asiàtic i lo-fi còsmic. Presenten el seu tercer àlbum, Shadow temple, produït per Deakin i Avey Tare d'Animal Collective i editat pel segell d'aquests mateixos, Paw Tracks (llar també d'Ariel Pink i Black Dice).

    DISCJONKEY (discodèlia, Montblanc)
    03:30 h. Discjonkey és el nom artístic que Guillem Delavall (Coda, Freak Out Psycho) adopta darrere els plats de DJ. Les seves sessions són ben conegudes arreu el Camp de Tarragona. En elles és tan important escoltar la música com mirar com Guillem gaudeix d'ella i et convida a ballar-la. Barreja tots els estils i èpoques sense fer cas de dogmes i prejudicis. Però els vinils que punxa tenen sempre en comú que fan moure el cos (disco, funk…) i que promouen l'alliberació de la ment (psicodèlia).

    DIUMENGE 12 >>> Teatre Metropol >> 19 h. > 12/15 €
    **
    LA BIEN QUERIDA** (pop, Madrid - Barcelona)
    19:00 h. El primer disc de La Bien Querida, Romancero (2009), va ser una fita de la indústria musical espanyola. Així ho demostren portades a revistes especialitzades, l'èxit a Mèxic i els Estats Units, els Premis de la Música al Millor Àlbum i Millor Artista, la participació als festivals més reputats (FIB, Primavera Sound…) o la menció com un dels discs de la dècada passada a Rockdelux. Ana Fernández-Villaverde, La Bien Querida, dóna una passa més enllà amb Fiesta (2011) per demostrar que no és una estrella efímera. De nou amb producció de David Rodríguez (Beef, La Estrella de David), La Bien Querida demostra que indie i hispanitat no han d'estar barallats per sempre. Juga amb els estils -flamenc, rumba, rancheras, valsos, electrònica...- i els posa al servei de la melodia que perdura, del pop i de la lírica.



  • Rincón de desahogo Vs Festivales 2001

    Han quitado a Scala&Kolackny Brothers del cartel del sábado del día de la música.

    Ahora sólo tocan el domingo, y en un escenario abierto, coincidiendo con Lykke Li.

    Y no hay foro donde quejarse. De verdad, qué mal acostumbrados nos tenéis por aquí…eh? Ays.



  • Si el cartel del bbk era chungo, con los horarios ya se han terminado de lucir,

    Bandas como Les savy, fav, TVOTR o The mars volta con toda la solana y M-clan, Kaiser Chips y Vetusta Morla en prime time.

    Luego hay gente que se queja del PS



  • @lilian:106317kg:

    Si el cartel del bbk era chungo, con los horarios ya se han terminado de lucir,

    Bandas como Les savy, fav, TVOTR o The mars volta con toda la solana y M-clan, Kaiser Chips y Vetusta Morla en prime time.

    Luego hay gente que se queja del PS

    Ya te digo, estaba esperando a los horarios para decidir si ir o no, visto lo visto , que la sigan mamando, me he pillado unos billetes para irme a Ibiza a tomar el sol ese finde, vergonzoso lo que han hecho con los horarios.



  • Los horarios simplemente ponen de relieve el tipo de público al que se dirige el festival.

    Lo de TV on the Radio en España es especialmente sangrante. Tratados como un grupo de tres al cuarto en todos los lados. Yo si fuera ellos me pensaba muy mucho lo de pasar por este país.

    Ojalá se pasen por nuestras salas más adelante.



  • Hombre, su directo deja muuucho que desear o por lo menos eso me pareció a mi las dos veces que les vi.



  • @untitled:pq4enjxf:

    Hombre, su directo deja muuucho que desear o por lo menos eso me pareció a mi las dos veces que les vi.

    TV On The Radio? no se cómo andarán ahora, pero la primera vez que les vi hicieron un bolaco memorable.



  • más sobre Sónar, ancares Dj y la madre que los parió.

    http://www.clubbingspain.com/entrevista ... niego.html



  • @Pelukini:26twvwvm:

    más sobre Sónar, ancares Dj y la madre que los parió.

    http://www.clubbingspain.com/entrevista ... niego.html

    Cansan un poco ya tantas vueltas de tuerca…



  • jajajjaja



  • @untitled:38wjz054:

    Hombre, su directo deja muuucho que desear o por lo menos eso me pareció a mi las dos veces que les vi.

    yo solo los he visto en el bolo del apolo del 2007 y fue una salvajada.



  • @lilian:30te5qxm:

    @untitled:30te5qxm:

    Hombre, su directo deja muuucho que desear o por lo menos eso me pareció a mi las dos veces que les vi.

    yo solo los he visto en el bolo del apolo del 2007 y fue una salvajada.

    Yo en el FIB de 2009 y aunque corto fue un gran bolo.

    Lo de Samaniego no hay por donde cogerlo, veremos quién es el tapado de esta edición.



  • Los de Tel·entrada me enviaron un mail (no en respuesta) aclarando el sistema de devolución para las entradas de Steve Reich en el Auditori. Mensajes atrás ya copié la respuesta que me enviaron desde el Sónar al preguntarlo uno mismo. Dejo aquí, de nuevo y para los más despistados, el contenido del mail proporcionado por Tel·entrada:

    _Bon dia,

    L'informem que "Steve Reich" no podrà participar al concert del 16 de juny a l'Auditori per motius de salut. Carles Santos assumirà les parts al piano que ell havia d'interpretar.

    En cas de no voler les entrades i si encara no les ha imprès, s'hauria de posar en contacte amb Telentrada per solicitar-ne l'anul·lació i si té les entrades impreses, haurà de portar-les a qualsevol oficina de Catalunya Caixa. (data màxima de devolució 16-07-11), i li retornaran l'import._





  • Cuando uno monta un grupo heavy ¿va corriendo a registrar una tipografía?



  • No hace falta lo importante es el nombre, la tipografia son muy parecidad en el mundo heavy mas duro. El otro dia alguien comentaba por aqui que ya se ha perdido el vincular el nombre de un grupo a una tipografia concreta. Y es cierto, tu piensas en Blur, Doors o Cramps y te viene el nombre con su tipografia.



  • Vaya coñazo de festival por dieu!



  • le habéis echado un vistazo a la programación documental del Sònar? el de los japos ("We don't care about music anyway") tiene pintaza, y el guiño hollywoodiense a los Beastie Boys promete ser divertido. El de Genesis y Lady Jaye a priori también es para verlo, pero desconfío más del tono que le den al asunto y lo que les interese focalizar…

    http://2011.sonar.es/es/sonarcinema.php