Ciclismo 2010

[Marniello]

No diga teledeporte, diga teletenis

[FUN]

Lo clavó Marniello, ha ganado Purito.

[Marniello]

Mucho Nibali manque pierda.
Hay pocos ciclistas de la actualidad, con el sistema de puntos de la UCI invitando al puestómetro, que siempre corran para ganar, incluso a riesgo de reventar. Nibali es uno de ellos. No tendrá el talento de algunos cracks, pero es un tipo que siempre propone.

[Chiappucci]

Paso solo a comentar el esperpento de Teledeporte hoy. Primero, priorizando una entrevista a Nadal después de ganar en Montecarlo (partido que a su vez retrasó el telediario) sobre los directos de la jornada. Segundo, con una realización (de acuerdo, no es suya la señal) delirante de la carrera, en la que era imposible entender quién se cortaba por detrás de quién. Tercero, con un narrador que tardó cuatro o cinco kilómetros en entender que las referencias de tiempo se referían al grupo de Gilbert y que comenzó a dar grititos al ver aparecer a Iglinski por detrás de Nibali, cuando habíamos visto la distancia en varios planos aéreos y era relativamente fácil ir tomando referencias para ver cómo se iba reduciendo. Ridículo.

La carrera bien, gracias. Purito reventado por el kilometraje, Valverde cortado por avería mecánica antes de que le cortasen las piernas y una tendencia cada vez mayor a conformarse cuando un favorito coge las de Villadiego a 20 de meta. Bravo por Nibali, pero atacó en una bajada tendidita. Empiezo a pensar que, como apuntáis, el sistema de puntos está reforzando aún más la tendencia conservadora en este deporte.

[Marniello]

Titus, !que mañana empieza el Giro!
Supongo que ya he mostrado más de una vez mi predilección por esta ronda, y por el ciclismo italiano en general, pero es que mi optimismo congénito me hace pensar que veremos una gran carrera. La ausencia de un favorito claro y el concurso de los habituales guerrilleros (Rujano, Pozzovivo, Gadret, Sella…) unido a unas etapas de montaña de aúpa me hace pensar que nos divertiremos.
Con vuestro permiso, y siendo consciente que este es un hilo en el que apenas entramos unos cuantos interesados, copio/pego una previa en forma de diccionario que he preparado para el blog de mi firma (en catalán). Ahí va tochaco:

A
Androni-Giocattoli: l'esquadra de Gianni Savio és una de les grans esperances per a posar picant a aquesta Corsa Rosa. Rujano, probablement l'escalador més pur del pilot internacional, sol ser sinònim d'atacs gens contemporitzadors, tot i que per aspirar a una bona general caldrà veure on el deixen les dues primeres setmanes. Estarà secundat per un grapat de guerrillers com Sella, Serpa, Ochoa...

B
Bonificacions: amb tanta muntanya com hi ha al menú, seria d'estranyar que acabessin jugant un paper rellevant, però durant la primera setmana seran la clau per a propiciar alternances en el liderat. Es reparteixen 20, 12 i 8 segons per als tres primers a la meta i 6, 4 i 2 al traguardo volante de cada etapa en línia.

C
Cavendish: d'entre la plèiade d'homes ràpids que es congreguen per a aprofitar les etapes planes, destaca el campió del món. Acut amb tres homes de confiança per al seu treno, però malgrat la seva pressumpta superioritat farà bé en no refiar-se d'una llarga llista d'homes bala: Goss, Farrar, Guardini, Demare, Feillu, Bos, Renshaw, Modolo, Bennati, Chicchi, Kristoff, Haedo, Ventoso...

D
Dinamarca: del bell mig de Jutlàndia parteix la present edició del Giro, i ho fa amb un pròleg urbà llarguet: 8,7 km. Després, dues etapes ben planes però nerviosíssimes per l'alta possibilitat de vent, el risc a caigudes i l'apretat d'una classificació general amb desenes de corredors volent tastar, ni que sigui per una jornada, el rosa a les pròpies espatlles.

E
Euskaltel: l'equip vasc presenta una alineació modesta on sobresurt clarament el nom de Mikel Nieve. Guanyador de la meravellosa etapa reina de l'any passat i 11è a la general final, l'objectiu és igualar les prestacions i, si pot ser, millorar la general. Al seu costat, entre d'altres, el pertinaç Txurruka i el prometedor Ion Izagirre.

F
Frank Schleck: Fuglsang havia de ser el líder del Radioshack però una inoportuna lesió l'ha apartat d'Itàlia. En substitució, Bruyneel ha convocat el gran dels Schleck, a qui estem molt contents de veure'l còrrer lluny de l'influència del seu germà. És incerta l'implicació que mostrarà, però si mentalment ve amb ganes, és un candidat clar al podi. El recorregut li escau molt més que el del Tour.

G
Giau, Passo: pel vessant que s'encararà en la 17ena etapa (a l'inrevés que l'any passat, on anticipava el Passo Fedaia), és un port que s'ajusta al meu ideal de duresa: uns deu quilòmetres al 9,3% de mitja. Del seu cim a meta restaran 18 km de baixada i ve precedit d'un encadenat perfecte amb el Passo Duran i la Forcella Staulanza, conformant un tappone que afavoreix els atacs llunyans.

H
Henao: abans d'una gran volta sempre m'agrada apostar per corredors joves com a possibles revelacions i un dels candidats per aquest Giro és el colombià. A priori ha de ser la mà dreta del seu compatriota Urán en les files de l'Sky, però de ben segur també trobarà moments per al lluïment personal. Altres jovenets a seguir són Slagter, Zeits, Brambilla o Stetina.

I
Ivan Basso: la confiança que transmet no és unànime, però el seu sòlid Giro del 2010 obliguen a tenir-lo en compte com un dels dos o tres favorits principals. Duu un inici de temporada discret, però si no té imprevistos, a la duríssima tercera setmana el seu gran fons es pot imposar. Al seu costat, Szmyd, Capecchi, Agnoli i companyia conformen una guàrdia pretoriana ben fiable.

J
Joux, Col de: tothom parla dels tres tapponi dels darrers cinc dies però la 14ena etapa, la de l'encadenat final amb el Joux i Cervinia segur que es cobra alguna víctima ilustre. Es tracta de dos ports de rampes modestes, irregulars, però llarguíssims, de més de 20 km cadascun que poden acabar amb algun corredor de caire més explosiu que no s'adapti bé a pujades que ronden l'hora d'esforç continuat.

K
Kreuziger: d'acord que les seves prestacions espectaculars de 2008, en que va guanyar la Volta a Suïssa i va ser 13è al Tour amb 22 anys, auguraven un dominador absolut i això no s'ha complert. Però amb 25 anys Kreuziger duu dos top10 al Tour i un al Giro, registre a l'abast de molt pocs. ¿Serà aquest Giro el del definitiu pas endavant? Equip no li'n faltarà amb Tiralongo, Gasparotto, Dyachenko, Seeldraeyers, Zeits...

L
Lampre: amb la desqualificació de Contador, Scarponi és el guanyador del Giro 2011. A priori, no és l'únic home a batre, doncs la figura de Basso també imposa, però sí un dels principals favorits i Lampre un dels equips referència de la cursa. Motius no en falten: Cunego serà la segona aposta, amb total llibertat; Ulissi, la jove perla, també tindrà moments per a lluïr; i el polonès Niemec dista poc de ser el gregari ideal a la muntanya.

M
Mortirolo: usat per primera vegada en cursa el 1990, és un dels ports més trencadors d'Europa. A més, és el que va descobrir el veritable potencial de Marco Pantani durant el Giro del 94, davant Indurain, Berzin, Chiapucci i companyia. Enguany s'estrena un vessant nou, un pèl més dur i un pèl més curt, abans d'acometre l'ascensió a l'Stelvio, la Cima Coppi d'aquesta edició.

N
NetApp: el dilema de les invitacions a combinats fora del ProTour s'ha resolt, no se sap ben bé perquè, a favor dels alemanys. El seu planter no és res de l'altre món, destaquen mínimament Jan Barta, Bartosz Huzarski i el jove Matthias Brandle, però resta per veure si aonsegueixen que no enyorem l'Acqua&Sapone de Garzelli, Di Luca i Betancur.

O
OmegaPharma - Quick Step: el vigent líder del rànquing per equips de la UCI aterra a Dinamarca amb un nou força fluix dins les seves possibilitats. Cataldo lluitarà per entrar al top10 de la general i Chicchi per a sorprendre en un sprint. Més enllà, els joveníssims Kwiatkowski i Vermoten aspiren a fer un bon pròleg, mentre que Golas segurament farà gala de la seva combativitat filtrant-se en escapades.

P
Pampeago, Alpe di: la terrible 19ena etapa finalitzarà a les seves duríssimes rampes. Abans, els corredors hauran d'enfrontar-se al colós Passo Manghen, a un primer pas per Pampeago i pel Passo Lavazè. Els darrers 100 km del dia acumulen un desnivell poques vegades vist al ciclisme modern; si hi ha ganes de gresca, les diferències poden ser escandaloses.

Q
Quim Rodriguez: el Purito està davant d'una de les ocasions de la seva vida per fer quelcom gran de debò en una gran volta. La pressumpta absència d'un dominador absolut, els pocs quilòmetres contra el crono que figuren al programa i un equip de garanties el fan aspirar a tot. Només un dubte: ¿Arribarà fresc a la darrera setmana després d'un abril molt exitós i exigent?

R
Riviera Italiana: la costa nordoccidental, escenari històric de grans exhibicions de glamur i turisme refinat, serà l'escenari d'una magnífica etapa de mitja muntanya. Creuant el Cinque Terre d'est a oest i amb final a Sestri Levante s'encadenen cinc ports de mitjana dificultat sense respir. Potser la clau, tanmateix, serà en els descensos revirats per carreteres d'anunci de Martini.

S
Sterrato: la presència de les carreteres sense asfaltar (strade bianche) és gairebé testimonial enguany, apenes 3km, però amb una pendent mitja del 8,7km. L'etapa en la que està emmarcat aquest tram, a més, presenta uns darrers 60km esquitxats de pujades curtes però dures, entre les que destaquen el 1,2km al 13,8% de Montegranaro.

T
Trentino, Giro del: el banc de proves per als escaladors que concorren el Giro, disputat fa dues setmanes, va coronar el menut Domenico Pozzovivo del Colnago. És probable que la irregularitat l'impedeixi aspirar a podi, però de ben segur que, excepte lesió o manca de salut, en l'altíssima muntanya donarà més d'un recital.

U
Unzué: el patró del Movistar (el Reynolds de tota la vida) ha reclutat un nou que, menys a la victòria a la general, pot aspirar a tot: caçaetapes d'alçada (Visconti, Lastras), escaladors (Intxausti, Pardilla, Herrada), un home ràpid (Ventoso)... A més tenen un propòsit noble: brindar els èxits al record de Xavi Tondo, desparegut arà farà un any.

V
Verona: la ciutat dels Montesco i els Capuleto acollirà, al quart dia, una contrarrellotge per equips que pot obrir diferències importants. Sky, GreenEdge, Garmin i BMC semblen els combinats més forts, així que outsiders com Urán o Hesjedal en podrien sortir reforçats respecte als principals favorits a la general final.

W
Wouter Weylandt: el proper dia 9 farà un any del tràgic accident del corredor belga al descens del Passo del Bocco. No volem rebre mai més notícies com aquestes, malgrat el risc és indissociable de la naturalesa d'aquest esport. De ben segur que el record de Weylandt serà present i esperonarà el seu amic Tyler Farrar a dedicar-li una victòria.

X / Y
Les dues grafies que en llenguatge matemàtic s'associen a les incògnites serveixen aquí pel mateix: tota cursa d'aquest nivell té incerteses i malgrat esmenti en aquest diccionari desenes de corredors, és probable que algun dels ignorats sigui un dels protagonistes estelars del Giro. Així doncs, X i Y busquen noms propis (i cames) que les identifiquin.

Z
Zomegnan, Angelo: malgrat el recorregut encara conté traces reconeixibles de la seva feina, aquesta corsa rosa serà la primera de l'era post-Zome. En substitució, el màxim responsable del Giro ara és el tecnòcrata Michele Acquarone, provinent del màrqueting i que no té reserves en proclamar que ell no en sap de recorreguts i que la seva tasca està en la gestió. A tots ens sona aquesta cantarella neoliberal, oi?

[estatvegetal]

Acabo de comprobar que la carrera sólo se puede seguir en abierto a través de ETB y no entiendo nada de euskera. Buscando por internet he dado con la web de La Gazzetta dello Sport/Giro d'Italia:

http://videochat.gazzetta.it/index_Radi ... ml?english

[txisko]

@estatvegetal:2pvsnnn0:

Acabo de comprobar que la carrera sólo se puede seguir en abierto a través de ETB y no entiendo nada de euskera. Buscando por internet he dado con la web de La Gazzetta dello Sport/Giro d'Italia:

http://videochat.gazzetta.it/index_Radi ... ml?english

En cuestión de ciclismo ETB nos sigue tratando bastante bien.

[Marniello]

Sí, ETB y Eurosport, si no me equivoco. Pero, los mortales nos tenemos que conformar con la web de la Gazzetta, que funciona muy bien, con buena calidad de de imagen y buenos comentaristas. Nada que ver con resoluciones tipo rojadirecta.

[Marniello]

Por mucho que fuera previsible viendo el diseño global del Giro y el perfil de los contendientes en liza, no hay que ocultar que la carrera está siendo un tanto decepcionante. Sin embargo, a partir de hoy, con tres etapas de montaña descomunales y perfectamente tiradas, tiene que haber minutos de buen ciclismo sí o sí.

[alcast86]

En el mundo de las vueltas de 3 semanas, en las que imperan el conservadurismo y el ataque de ùltimo km, lo que se ha vivido hoy es muy de agradecer. Grandisimo De Gendt

[tululo tres]

Olé tus huevos Cadel. Maravilloso final de etapa ayer.

[pulpo]

LINE OF SIGHT
underground bicycle messenger racing

http://vimeo.com/43954522

(mu fuerte amparo)

[tethor]

@pulpo:3vwxvbcp:

LINE OF SIGHT
underground bicycle messenger racing

http://vimeo.com/43954522

(mu fuerte amparo)

en el minuto 1:09 sale Pepe (central del Madrid) en bici.

[Marniello]

El sábado empieza el Tour, amigos.
Como este año los de Marca no se han currado un Tour Fantástico, me he apuntado al de esta gente (http://cysb.silentmanager.org/default.aspx) Es muuuuy sencillo y un poco cutre, porque hay corredores muy buenos que son muy baratos. Pero es gratis, se hace en 5 minutos y hay premios, jur, jur. Si alguien hace equipo, que lo diga que montamos una liguilla privada.

[tethor]

dale, dick, dale.

[Marniello]

The details you need are:

Private Competition Name:
Guided By Bicis

Private Competition password:
abdoujaparov

Por cierto, el concurso de Perico Delgado en las retransmisiones de TVE corre peligro. El ente no tiene un duro para ofrecerle y Perico, que es gracioso pero no gilipollas, pues dice que gratis nanay.
Buscando información del asunto en un foro especializado topé con este mensaje de consternación, a cargo del que debe ser más o menos el homólogo de nuestro Rumsas:

"
Renegar de Perico es renegar de tu propia vida.

En 1997 me morreé por primera vez con una tía. Noemí, se llamaba. Y tras aquello, me fui a casa a ver el Tour con Perico. La etapa de Alpe d'huez era, la que ganó Pantani.

En 1999 Rompí con Noemí. Y tras ello, me fui a casa a ver el Tour con Perico. La etapa de Piau Engaly era, la que ganó Escartín.

En el 2000 me morreaba con Alexandra durante las etapas de los Alpes del Tour, y allí estaba Perico. Pantani ganaba en Courchevel y yo preparaba macarrones para los dos (Alexandra y yo; Perico no comía)

En el 2006, rompí con Alexandra, y yo me fui a ver la etapa de Alpe d'huez, la que ganó Frank Schleck.

Perico es PARTE DE NUESTRA VIDA.

Y ellas, unas putas. "

[Rumsas]

hostia, ESCARTÍN EN PIAU ENGALLY!!!
fue acojonante, creo que es la etapa del tour que más he disfrutado en mi vida, salvo la edición del 88 en bloque, que fue a co jo nan te y de la que ya hablaremos otro día (Perico más grande que la vida, los PDM Rooks y Theunisse, Cubino ganando etapas, Fabio Parra y Lucho Herrera, Sean Kelly, Breukink maillot blanco… sólo con recordar los nombres se me pone pie de gallina)
moló un huevo que al llegar no hizo mucho aspaviento y cuando le preguntaron si no le hacía ilusión o qué pasaba, dijo que no estba seguro de llevar a nadie delante
esa tarde precisamente tuve mi primera entrevista de trabajo chispas para unas prácticas de verano durante agosto y septiembre y tuve los santos cojones de llegar tarde por ver el final de la etapa. Me pillaron, i was looking for a job and i found it and God knows i was miserable then, aunque tampoco pasó mucho porque estaba recién vuelto de un provechoso erasmus en Palermo, donde viví con total intensidad aquel giro en el que le descalificaron la puta víspera de llegar a Milan, y hasta el verano más acojonante me hubiera sabido a poco. Lo mismo puede decirse del otro asunto que comenta aquel forero, en el que me abstendré de comentar nada

[txisko]

Bufffff el tour del 88, vaya recuerdos. Siguiendolo en furgoneta con 5 amigos desde Morzine, donde gano Parra, hasta Pau. Que manera de darse cera. La etapa de Alpe d'Huez es uno de esos momentos maravillosos que se te quedan grabados para siempre.

[Marniello]

Venga, apuntarse a la liguilla, hombre. Son 5 minutos hacer el equipo y así hay otro aliciente para seguir este Tour.

[alcast86]

Ya hice mi equipo

Ya que paso por aquí, estoy muy expectante por ver como se desenvuelve Sagan en su primer Tour. Parece que el chaval no tiene límites, allá donde va (vaya Tour de California y de Suiza), deslumbra.

Lo he puesto en mi equipo, of course